|
'l còstüm e le üsànse Il costume e gli usi Aida i tò e po’ a i ötèr se te pödèt Ajuta i tuoi e gli altri se tu puoi La cèsa l’è grànda ma i sànçç jè pòcch La chiesa è grande ma i santi sono pochi La irtù la stà de cà n’ dòe mai se pensàrès La virtù sta di casa dove meno si crede L’aparènsa l’engàna L’apparenza inganna A ìnte l’òm l’è bèl A trenta ‘l gà ‘l servèl A quaranta ‘l fa la roba A sinquanta ‘l fa la gòba A sesanta ‘l và col bastù A setanta ‘l và a madù A vent’anni l’uomo è bello A trenta ha cervello A quaranta ha la "roba" A cinquanta fa la gobba A sessanta va col bastone A settanta va ad appollaiarsi Fürbo l’è chèl che ‘npara sòl cò de i öter Savio è colui che impara a spese altrui L’aciajo ‘l se ròmp, ‘l fèr se pièga L’acciaio si rompe, e il ferro si piega I sòlç i serf al poàreto ma è la pèna dell’avaro I danari servono al povero di beneficio, all’avaro di supplicio Chèl che cünta sòl futuro spès ‘l se sbaglia Chi conta sul futuro, sovente s’inganna A fabricà e a begà sé majà fò chèl che se ghà A costruire e a litigare si mangia quello che si ha
|
|
|
|
|